dimecres, 14 de març del 2007

Hace tres años/Fa tres anys...



Fa tres anys... el 14M... On estava jo?


Hace tres años vivía en Totana (Murcia), trabajaba entre semana de psicóloga (consulta, escuela de padres, cursos varios...) y los fines de semana estaba en una cafetería (Bar Andrés forever!!) en La Hoya, pedanía chiquitina de Lorca. Pluriempleada, como siempre!


Elecciones Generales, fui a votar por la mañana, día soleado, sin ganas de ir a trabajar por la tarde. Pregunta obligatoria ese día: ¿has votado?. Imaginad la situación, todo el pueblo del PP (incluídos mis jefes), y todos sabiendo mis tendencias (que soy "la catalana"!). Empieza lo bueno.



  • 20:01. Llamada de mi padre, Vicenç, me meto en la cocina a salvo de oidos indiscretos y de música elevada: "los sondeos dicen que ganamos!". Bien!

  • 20:15. Llamada de mi madre, Nina (repito la operación): "que sí que sí, que vamos ganando!"

  • Las llamadas se suceden, o uno (desde casa), o la otra (desde el trabajo). Entro y salgo de la cocina cada vez más emocionada.

  • Nervios, impaciencia, rabia contenida después de 3 días llenos de emoción, sentimientos y tristeza.

  • En el trabajo ningún comentario al respecto.

  • 23:00. Última salida de la cocina para escuchar el parte informativo, veo en la tele a Rajoy en rueda de prensa, mi jefa (María te quiero) con cara de "chof" mirándolo: "hemos perdido..." Y ya salté:"HEMOS GANADO!!!". Uf, qué alegría, vinieron amigos a verme y todo, nos tomamos una copa para celebrarlo!!

  • Y cuando llegué a Totana, me fui a la sede, qué ambientazo! familiares militantes desde hace 25 años allí, cerveza en mano, abrazándonos... qué momento!!!

I passen els dies, els mesos, els anys... Tres anys, en aquell moment no hagués dit mai que estaria ara aquí, afiliada al PSC, escribint en un blog i explicant les meves cosetes a "amics desconeguts". Haig de dir, que si m'hagués quedat allà m'hagués costat més d'afiliar-me però ho hagués fet. Que no tothom és igual, que són mentalitats diferents, però que hi ha molt bona gent, sis anys són sis anys!!!


I bé... no sou conscients d'això, però he estat tot el dia amb aquesta entrada. Sort de la opció de guardar com a esborrany!!!


Si un cas després parlem d'una altra cosa... jeje


Fins ara!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Enhorabona Jessica, pel que vas fer fa tres anys, i pel que continues fent.