dilluns, 30 de juliol del 2007

EL DESPERTADOR NO SONA.

I el despertador no sona... ooohhh!!!

Al principi et despertes espantada: “merda! M’he adormit i arribo tard!!!”... Després te’n adones que tens vacances!!! Ais... una estoneta més al llit, encara que amb aquestes temperatures, no aguantem gaire...

Com va tot? Els que ja sou de vacances, què... preparant l’equipatge? Ja heu marxat? Ja m’explicareu!! I els que encara espereu... ànims que ja queda menys!!


Estic escoltant Radio Molins de Rei, "Bon dia, estiu" , amb l'Oriol Romeu, programació estiuenca a tots llocs. Doncs han parlat de la festa Major de la Rierada, un membre de la junta ha explicat que faràn "cinema a la fresca", jocs per nens petits, Revetlla, cursa de natació, etc... ha aprofitat per reivindicar que continui el servei de bus a l'agost (amb tota la rao)... per això estan els mitjans.

Us deixo una cançoneta, els Pets, una cançó molt maca: “Una estona de cel”. En les petites coses trobem l’alegria.


Ben depressa ha dinat
s'ha tornar a afaitar
i es posa la jaqueta.
Guaita mig d'amagat
com la dona al sofà
veu la telenovela.

I li diu adéu però ella ja no el sent
baixa l'ascensor silenciosament.

I així cada dimarts
representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat a aquell bar
on no hi ha mai ni un gat
prop de Vila-seca.

I com cada cop sent la tremolor
meitat por, meitat alegria.
De la barra estant
el cambrer dirà
si vol el de sempre.

Ella arribarà
amb els ulls brillants
i per un instant
tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que dura un cafè és una estona de cel.

Ben depressa ha dinat
a la Universitat,
s'ha pintat una mica.

Sent com el campanar
va tocant els tres quarts,
s'arregla la faldilla.

Agafa l'autobús i seu al davant
només cinc minuts que no acaben.
Com sempre dirà
"sento haver fet tard"
ficant-se vermella.

Ell no dirà res
només somriurà
i per un instant
tot s'haurà aturat.

I per uns breus moments una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que dura un cafè és una estona de cel.

Mil cops repetint
que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat
fa tirar endavant
fins poder arribar
al proper dimarts.

I per uns breus moments una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que dura un cafè és una estona de cel.

PETONETS I SIGUEU FELIÇOS!!!

divendres, 27 de juliol del 2007

VACANCES!!!!

Avui, últim dia de feina per a molts de nosaltres... BONES VACANCES A TOTHOM!!!

Us deixo un vídeo, Diego Torres, a molts ens sona de la Campanya 07... la lletra molt maca.

Gràcies a tots els que m'acompanyeu, en el meu caminar. "Tan sólo soy lo que soy, es así"... Seguiré caminant, i sempre estaré al vostre costat. Sigo ahí...

Petonets i sigueu feliços!!!



Andando, por la vida mirando
Que por una canción se puede aun morir de amor
Y así saber que tu voz llegará a mi pobre corazón que ahí va.

Andando, por la vida mirando
Que a veces lo que dicen no es igual a lo que harán
Y así algo tendrá que cambiar en este mundo desigual

Creo aun en la voz de las personas con buen corazón

Porque sé que no soy el mejor
Tampoco el peor...
Tan solo soy lo que soy, y es así...
No quiero fingir,
No voy a mentir...
Tan solo soy lo que soy y es así

Andando, por la vida mirando
Buscando lo más simple que es por donde hay que empezar
Y así tratar de llegar a los demás sin importar que hay detrás

Andando, por la vida mirando
La gente que se pierde de tanto buscar y andar.
Y así son muchas vidas que vienen y van y me pregunto donde irán

Creo aun en la voz de las personas con buen corazón

Porque sé que no soy el mejor,
Tampoco el peor...
Tan solo soy lo que soy, y es así...
No quiero fingir,
No voy a mentir...
Tan solo soy lo que soy y es así (x2)

Unos se van yendo, otros van llegando
Unos van corriendo y otros cruzan caminando
Unos van riendo, otros van sufriendo
Eso es lo que miro cuando siempre voy andando

Quiero imaginar un mundo nuevo
Donde el frío acompañe mi andar
Y el amor será en el invierno el abrigo que me puede salvar

Porque sé que no soy el mejor,
Tampoco el peor...
Tan solo soy lo que soy, y es así...
No quiero fingir,
No voy a mentir...
Tan solo soy lo que soy y es así
Andando, por la vida mirando
Que a veces lo que dicen no es igual a lo que harán

Andando...

dijous, 26 de juliol del 2007

PRE-VACANCES

Bon dia... dijous ja!

Ja ens comencem a acomiadar, ja es comença a olorar a platja, a muntanya, a sol, a piscina, a protector solar, a síndria, a gelats impossibles, a despertadors muts, a llibres retrobats, a migdiades interminables, a aperitius a terrasses, a nits fins a la matinada... uiissss!!!

Us vaig dir que jo no tanco per vacances, així que on sigui, aniré escrivint, potser no tant seguit, però us mantindré informats.

Ah! m'oblidava d'explicar-vos que ahir vaig visitar el Parlament... no vaig poder fer una visita molt llarga perquè anàvem amb pressa, però hi tornaré. La NFC i jo, sola m'hi perdo!!! Em va agradar... gràcies a lameitat per l'itinerari.

Comença la Festa Major al Papiol, aquesta nit recomanem el Concert Fusió amb Pedro Javier González Trío, que ja va actuar aquí a Molins a la Traska Truska. Sí que és tard (a la 01:00h) i que demà encara treballem... ja veurem...

Família, descanseu a les vacances, carregueu les piles que hi ha molt per il·luminar a la tornada. Us trobaré a faltar a alguns....

I ara, que passeu un bon calorós dia... mare meva quina calor!!!

Petonets i sigueu feliços!!!

dimarts, 24 de juliol del 2007

CAP DE SETMANA I MÉS...

Hola!!!

Tranquils que no he marxat de vacances encara... em queda poc... yujuuuu!!!!

Perdoneu-me per no haver escrit abans ... hi ha dies que... buff!!

Va, comencem amb el cap de setmana.
Per on començo? El divendres ens vam ajuntar cinc de la feina per fer un sopar casolà i sortir a ballar. Lucía: la cuinera, una argentina menudeta però molt gran com a persona. Isa: al meu costat a la feina, que resol els meus dubtes. Magda: sincera i competent a tope. Sara: reina del singstar, la més divertida i la meva confident. Quina colla! Després de sopar vam anar al Bucaro, a Aribau 195, música de tot tipus, gent de tot tipus (turistes italians, és l’època jeje...), i no era car. Així que podem repetir!!! A recordar: Lambrusco, pa d’olives, “Legumbres cocidas” (jajaja!!)... gràcies noies!!! (Les fotos del Bucaro les veurem quan fem el cafè).

Dissabte, fer poble. Tot el matí voltant, per comprar cosetes (preparem vacances!!). A la nit, com sempre i on sempre, ja ens vam veure alguns. Nits d’estiu, sorpreses agradables, encara em trobo amb personetes del passat que segueixen estant!!! I jo també, segueixo aquí.

Emmm... diumenge, cinema: “Harry Potter i l’Ordre del Fènix”, que sí, que som fantàstics, però està molt bé la pel·lícula!! Segur que ja hi ha algú que voldrà que l’expliqui... vaaa... d’acord!!

Dilluns, ahir, tornem-hi a tancar-nos en quatre parets, quina agonia.. jejeje... sort que a la tarda nit, vam tenir una mica de gresca i xerinola: NITS D’ESTIU DEL PSC. Sí, amb el José Zaragoza i la ministra Carme Chacón.

El secretari d’organització del PSC, va parlar del PP a Catalunya, de la marxa del Piqué, la designació de Daniel Sirera, de Jiménez Losantos... "N'hi ha prou de sentir el que ells mateixos diuen dels seus companys, i el mateix Piqué ha parlat de mesquineses i de traïcions", va dir.

La nova ministra, va deixar clar quin camí seguirà el seu Ministeri (que els joves puguin tenir una vivenda digna, entre d’altres), quines coses poden fer en aquests 8 mesos, què és el que s’ha fet en els últims quasi 4 anys (la vivenda protegida ha pujat un 20%), i que el Ministeri d’Habitatge "No s’ha de suprimir com demana el PP". Jo estic d’acord!!

Després el sopar fred i el trobar-te amb companys d’altres pobles (Fran, segur que ho faràs molt bé, world hold on!!), i xerrar i apa, cap a casa!!

No... jo no em vaig quedar sense llum, i a la feina tampoc (cosa inusual), quin dilluns!!

Avui, dimarts, un dia menys per les vacances. Ja queda menys.

Només dir-vos que aniré escrivint, que espero que aquests dies que s’acosten us vagin bé per descansar i tornar preparats per fer bona feina!!!

Petonets i sigueu feliços!!!
PD:Practicaré el patinatge

dijous, 19 de juliol del 2007

FINS SETEMBRE DE L'ANY QUE VE!!!

No us espanteu no, no marxo un any!!! Encara que estaria bé, un any sabàtic... jiii..
La frase va ser el comiat de l’alcalde en finalitzar el ple. Un lapsus... si fos psicòloga psicoanalista li donaria una explicació però... deixem-ho estar, ha estat això... un lapsus.

Que com va anar el ple? L’alcalde va presentar el ple extraordinari com el primer “de veritat”, doncs això, com era de veritat, nosaltres vam treballar de veritat. Línees clares d’actuació, sobre tot en els punts de l’ordre del dia següents: Aprovació d’una operació de préstec a llarg termini per la substitució d’operacions preexistents; Aprovació de la modificació del Pressupost General per a l’exercici 2007 i Aprovació de la Comissió de Comptes entre d’altres punts.

El Ferran Espinosa, va debutar en intervenir al ple. I us haig de dir, que ho va fer molt bé!!! BONA FEINA!!! Directe, clar i segur del que parlava.

Destacaria actuacions estel·lars, o frases per a recordar: “Ens hem equivocat en la previsió de despeses”, “Ens agrada fer-ho així i per això ho fem així”, “No fotem!” i etc... Ja parlarem quan fem el cafetó...

Bé, avui ens solidaritzem amb el Sàhara. A les 19:00h a Ca n'Ametller. Allà ens veurem!!!
I el proper dilluns, potser com a benvinguda de les vacances, “La Nit d’Estiu del PSC- Compromís amb el Futur”, a Gavà. Amb la Carme Chacón, nova Ministra de Vivenda i el José Zaragoza, Secretari d’Organització del PSC. El PSC del Baix Llobregat ens reunirem a passar una feliç vetllada...

Ja us explicaré...

Que tingueu bon dia, petonets i sigueu feliços!!!

dimecres, 18 de juliol del 2007

I EL TEMPS PASSA...

Com qui no vol la cosa, ja passem la meitat del mes, de seguida l’agost, i el setembre... però... ja???!!!

Sí, noia, ja estem pensant en la Festa Major (ahir reunió amb entitats), un programa “condensat” donat les dades en que cau.

Ja estem pensant en la tornada de vacances, per raons diverses i això que encara no hem marxat. Espero que puguem desconnectar.
Pel setembre hem d’estar amb les piles carregades, i parlo per mi, comença una nova etapa.
Vacances... solet, platja, muntanya, viatjar, dormir fins tard, llegir llibres recomanats, fer coses pendents... i al final, no es fa res del planejat... jiji...

Avui Ple extraordinari de l'Ajuntament de Molins de Rei. Es tractarà: Coneixement de l’acció de Govern municipal; Comissió informativa de l’Àrea d’Economia i Serveis Generals (AESG); Comissió informativa de l’Àrea de Sostenibilitat i Territori (SIT); Comissió informativa de l’Àrea de Serveis Personals (ASP); Comissió informativa de l’Àrea de Desenvolupament i Promoció Estratègica Local (ADPEL.. uf!). Mocions, Precs i Preguntes i Torn obert de paraules. Us recordo que el Ple és públic i podeu assistir i parlar qui vulgui. Només heu d’esperar el torn.

I sí, ja ens acomiadem fins després de vacances, a no ser que passi res extraordinari. De moment ja sabeu qui es queda d’alcalde/essa, fins llavors.

A mi no em substitueix ningú, bloggerament parlant, així que seguirem oberts... jajaja!!!


Demà Acte Solidari amb el Poble Saharauhí. L’acte constarà d’una festa de benvinguda als infants saharauís, una tómbola i d’una desfilada de moda amb vestits i articles de les diferents botigues de Molins de Rei. Allà ens veurem oi? Tinc una conversa pendent...


Bé, us deixo. Ens veiem al ple i ja m’expliqueu les vacances!!!

Petonets i sigueu feliços!!

dimarts, 17 de juliol del 2007

COMENCEM BÉ LA SETMANA

Bon dia!

Ja és dimarts, 17 de Juliol, alguns ja estan de vacances, altres ens queda poc... va, canviem de tema!!!

Ahir, després d’una maratoniana tarda de reunions, xerrades i demés, vam anar al "Sopar Fi de Temporada" de Radio Molins de Rei. Allà a l’aire lliure... s’hi estava bé.


De menú: amanida variada, fideuà i síndria (tornem amb la síndria). Pa, vi i aigua. I un rom cremat molt bo, i no feu cas a les ganyotes que feia quan en bevia un glop, no ho puc evitar, però era bo, sí.

Es van sortejar regals, i no, com sempre no m’ha tocat res... sí, vaig estar a punt però no. A la taula sí que va caure el pernil i unes ulleres de sol, APA!!! Ja el tastarem i us direm el què.

Això és començar bé la setmana eh? Amb un sopar de 150 (si fa no fa) comensals. Ara, al dia següent costa més de llevar-se!!

Que passeu bon dia.

Demà ens veiem al ple.

Petonets i sigueu feliços!!!

dilluns, 16 de juliol del 2007

CAP DE SETMANA

Sant torne-m’hi... no he escrit res aquests dies. Complicat ... Ha estat un cap de setmana “difícil”, per moltes coses i bé... de vegades cal “reciclar”... per això necessitem les vacances!!!

El divendres vaig marxar a Calella, també hem de tenir temps per un! Sortir a sopar i un passeig, i dissabte a la platja!!! Sí, ja vaig estrenar-me a la piscina i em faltava la mar, què bé que s’estava!!!

No tinc fotos, nois, us deixo aquesta de la Platja de Garbí que és on vaig estar. I una prova de que no us enganyo...

El dissabte vam anar a l'Ethereal Fest. Personalment, no sóc fan, però, estàvem allà uns quants amics, i ens ho vam passar bé. No, no em va tocar ni el piercing ni el tatoo... mmm... jejeje... no va sortir el 188!!

Ja parlarem al cafè...


I diumenge de reunió-dinar-cafè-berenar... només vull dir un parell de coses: comandosandia, siempre sin injertar, el oro está en la mente....



Sí, sí, un cap de setmana festivalero, què voleu que us digui, em podria posar a xerrar sobre els camins de la vida, els canvis, la presa de decisions... però no hi ha ganes de filossofar, que avui és dilluns.

I aquesta setmana: ÚLTIM PLE abans de les vacances, és clar.. i ara recordo una cosa, l’alcalde se’n va de vacances (també té dret) i us passo a dir qui el substituirà i en quin moment:


- De l’1 al 12 d’agost: Víctor Puntas
- Del 13 al 19 d’agost: Joaquim Martí
- Del 20 al 26 d’agost: Joan Ramon Casals
- Del 27 d’agost al 2 de setembre: Montserrat Cateura

Tot això està a la resolució d’alcaldia número 2113. I es passarà a donar compte al proper ple. I bé, ja sabeu “alcaldes/essa per uns dies”...
Doncs això, que ens veiem el dimecres, a les 19:30, al Ple de benvinguda de les vacances... perquè ens entenguem.

Fins després...
Petonets i sigueu feliços!!!


PD: sabeu on venen samarretes d'home que estiguin bé? és un deute...

dijous, 12 de juliol del 2007

MARATÓ DE COMISSIONS

Sí, ahir també vam estar de Comissions...

Vam començar amb ASP, seguit de Comissió de Comtes, AESG, ADPEL... Mireu l’entrada d’ahir.

I això va dir un membre el consistori “comença la marató de comissions!”, doncs sí, ja hi som!! No, no va fer mal... jjejejeje.... almenys a nosaltres.

I dimecres que ve dia 18 el Ple Municipal, a les 19:30h. Esteu convidats a venir.

I canviant de tema... el tema del mes: LES VACANCES. Tothom té les mateixes preguntes a la boca:
  • La primera: Quan agafes les vacances? I no fem la pregunta una vegada només, si no que ens repetim i repetim. Sembla que quan més ho diguis més ràpid arribaran... i no és veritat!!!! Si queden 15 dies, doncs son 15 dies.

  • L’altra és: I què faràs? Marxes enlloc? I jo què sé!!! No anar a treballar ja és prou... passar del despertador, dormir, fer el gos (o el gat), llegir, descansar... ufff!!!!! Tantes coses!!! I ja us dic, que son preguntes que es repeteixen una vegada i una altra.

Demà és l’últim dia de feina per algunes companyes. Dilluns alguna deia en arribar: “Bon dia, avui és la última setmana!!”... mmm... enveja (sana, és clar), però enveja... jejeje... com som.

A mi encara em queden uns dies. Acabar de concretar uns projectes per preparar la tornada de vacances. Em podeu preguntar si voleu, però encara no sé què fer. No tinc res segur. Si teniu algun suggeriment, escriviu-me!!!

Us recordo, aquest dissabte, l’Ethereal Fest ’07 al pati de l’Alfons XIII, a les nou obren les portes. I al barri de l’Àngel, Sopar Popular - Festa d’Estiu - trobada de veïns i amics, i a passar-ho bé!!

AH!!! FELICITATS a tothom que avui faci anys, i en especial a la meva NFC... ens queda molt per davant... GRÀCIES per tot i no canviïs mai!!

Petonets a tots i sigueu feliços!

A lameitat... sé que sóc pesada... ho sento!

dimecres, 11 de juliol del 2007

COMISSIONS INFORMATIVES

Holaaaa…
Va, anem a explicar una mica com funciona això.


La setmana abans del ple, es fan unes reunions informatives de cada àrea: Àrea d’Economia i Serveis Generals, Àrea de Serveis a les Persones, Àrea de Sostenibilitat i Territori i Àrea de Promoció Estratègica Local. Ja que les sabem, anem a abreviar: AESG, ASP, SIT, ADPEL...

Com diu a la pàgina de l’Ajuntament, a les comissions informatives correspon l’estudi i el dictamen previs dels assumptes que s’han de sotmetre a la decisió de Ple o de la Junta de Govern Local, quan actuï per delegació del Ple. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s’han de sotmetre a la Junta de Govern Local quan aquest òrgan els demani dictamen. Les comissions són integrades per membres de tots els grups polítics de la corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en l'Ajuntament.

La d’ahir, era de SIT, l’Esther i jo. Com diu la meva avia, escoltant s’aprèn més que parlant. I de moment, em toca escoltar. Quan fem aquell cafè pendent ja us explicaré.
Aquesta tarda tinc la comissió d’ASP, ja a la resta no hi assisteixo (almenys com a titular), després es posa en comú i decidim el vot.

Ja acabem amb la pedagogia municipal i més cosetes!!

I, del concurs EMPALMAT... els finalistes han estat: Elvandar, Lost in Madness i Benbow. Així que ja sabeu, el proper 28 de setembre ens veurem tots a la Nit d’Empalmada.

Aquí us deixo un aperitiu del que es veurà aquella nit.


Alguns es poden quedar “obnibulats” ... jejeje...

I les vacances quan????

Petonets i sigueu feliços!!!


dilluns, 9 de juliol del 2007

HE REBUT UNA CARTA...

Avui he rebut una carta del Sergi Arroyo, sí, molts el coneixeu. Està a Madrid des de fa dos anys i mig. I aprofitant el tema de la nova ministra, de ser d'aquí i estar allà... m'ha enviat aquesta carta que aquí us deixo.

Quan ara fa més de dos anys que vaig arribar a Madrid procedent de Molins de Rei, ho vaig fer amb l’ànim remogut d’aquell que busca un nou inici i té por dels canvis imprevistos. Coneixia bé aquesta ciutat però aleshores hi arribava per instal·lar-m’hi. I és evident que aquell era un canvi dràstic en molts sentits, però tenia ganes de provar-ho. I ho vaig fer. I, de fet, aquí m’he quedat.

Molta gent, des de Catalunya, em preguntava uns mesos després com m’anava, si m’estava integrant, si em costava aclimatar-me. El primer que he de dir, i sense que li soni a ningú cap cançó nacionalista al cap, és que vaig tenir la forta sensació –per no dir la certesa- que havia arribat a un país estranger. No perquè jo no em considerés espanyol o fos massa català… Res d’això, res a veure: senzillament, perquè els costums i el dia a dia, sense ésser totalment diferents, ho eren suficientment com per parar a fixar-me en ells. La vida al carrer, un suau matís lúdic imprès a gairebé tot i una frenètica activitat desentesa de l’actualitat.

Un cop em vaig haver acostumat a que tothom m’anomenés Jordi (Yordi) en lloc de Sergi, vaig començar a entreveure un factor que em va sobtar molt, i era el fet que la diferència catalana tan esbombada arreu de Catalunya, allà no es coneixia. Jo em deia Yordi com em podia dir Jon Ander o Gumersindo: aquí, a Madrid, vinguessis d’on vinguessis eres un més i tenies els teus orígens, que tothom respectava. Això em va agradar. Però em va desconcertar que aquest respecte no fos fruit del coneixement, si no més aviat de la ignorància. La gent (jove, la majoria) a la qual li deia que a casa meva, a la taula, es parlaven les dues llengües, el català i el castellà, no s’ho podien creure, com tampoc s’empassaven que jo fos incapaç, per exemple, de comptar en castellà o de pensar en aquesta llengua. “¿Pero tanto catalán sabes?”, em deien, inclòs, alguns, i allò em deixava tan parat que no sabia què respondre.


D’aquí, naturalment, vaig deduir que seria molt difícil fer entendre a aquella gent coses tan complexes com ara la convivència lingüística, el bilingüisme natural, les característiques pròpies del caràcter català, les diferències fortes que hi ha entre lleidatans i tarragonins, o gironins i gent de Can Fanga. Senzillament, tot allò quedava fora dels seus coneixements. Vaig concloure que hauria de portar-los a cadascun d’ells una temporada a Catalunya per tal de fer-los entendre la veritable cultura catalana: la del cinturó industrial de Barcelona, la totalment castellanitzada de barris de la capital com ara Pedralbes o el allunyat món rural de Girona o Lleida, on el castellà moltes vegades es parla poc i malament.

Mai, en cap moment, he tingut un sol problema per ser un català que viu a Madrid. Amb ningú. Però gosaria dir que tampoc pot haver-ne tingut un basc, un gallec o un canari que no hagi faltat el respecte a ningú. Possiblement perquè aquesta és una ciutat feta de trossos de tot un país. Una ciutat que és la que és precisament perquè l’ha feta gent vinguda de tots els racons de la península (i les illes) i que han après a conviure uns amb els altres amb tota naturalitat. Uns iguals als altres.

I aquí està la principal dificultat de transmetre el fet diferencial català. Per als madrilenys, els catalans som com els manxegos, o els valencians, o els asturians. Som d’una altra comunitat, ni més ni menys, i no entenen per què hi ha gent de Catalunya que diu que no és espanyola. “¿Pero qué quieren ser entonces? ¿Franceses? ¿Europeos?”, i amb aquest pensament es queda molta gent que creu que el que es tracta de defendre des del nacionalisme català és la cultura, però no la realitat. “Pero si a mí me parece muy bien que habléis catalán y que bailéis sardanas, claro que me parece bien, ¿pero por qué no me podéis hablar en castellano cuando voy ahí?”, diuen d’altres, un tant ofesos, i jo tracto de dir-los-hi que sempre és així; que la majoria et parlaràn castellà quan se n’adonin que no vius a Catalunya, i que s’haurà aixecat aquesta barrera imaginària que a la resta del país s’entossudeixen a fer creure que existeix. És evident que existeixen faccions dures que voldrien que només es parlés castellà, però puc assegurar que no són, ni molt menys, la majoria.

El veritable repte és transmetre el que som, no el que volem. Reclamar més autonomia o més transferències ens ajudarà a ser més rics i més orgullosos, possiblement, però no ens ajudarà a fer-nos entendre. I aquesta és la més necessària variable per poder conviure amb respecte, tal i com hem fet gairebé sempre a Catalunya.

Jo, que sóc molt punyetero i m’agrada punxar els ànims d’uns quants, sempre dic que he d’anar a renovar-me el passaport cada cop que tinc que tornar a Molins, i molts s’emprenyen, però sempre de mentida, perquè saben que ho dic senzillament per treure llenya del foc. També els dic que sóc un espia del Govern (i dic Govern amb fort accent català), que he aterrat secretament a Madrid per catalanitzar-los a tots, i tothom riu i em diu que tempto molt a la sort. Però poc a poc els que m’envolten han après coses de Catalunya que no s’havien ni imaginat. Ja no es sorprenen de que parli en català amb els meus pares quan els truco per telèfon, porque es raro que no tengas nada de acento catalán. Jo responc que sóc bilingüe, i es queden fascinats davant aquesta mena de capacitat estranya que tenim. La majoria ho valoren. La mateixa majoria està enamorada de Barcelona i molts d’ells em pregunten com dimonis vaig poder canviar-la per Madrid. De tota manera, n’hi ha molts que no et poden dir ni una paraula de Catalunya si els treus de Barcelona. Desconeixen les variants dialectals del català; no saben que a Lleida es parla amb la E i la majoria posen uns ulls com unes taronges quan s’assabenten que una ciutat sarda encara parla (i cuida) el català.

No podria detallar-vos aquí quins són els components que formen el “fet diferencial” català, però possiblement tots els sabem. I si no els sabem, els notem d’alguna manera i els tenim integrats a la nostra vida. Espanya, avui en dia, és una barreja de fets diferencials que a Madrid conviuen com a pocs altres llocs del país. La clau és que cadascun d’aquests fets no es confonguin amb els altres. Que cadascun tingui el seu color propi, la seva forma, i que el puzzle final sigui una imatge gran de convivència i diàleg fluid.

Sincerament, crec que és possible. Estimo Catalunya de la mateixa manera que estimo Espanya, i sospito que això no té res a veure amb un sentiment patriòtic. Té a veure, i molt, amb la perspectiva que li apliquis a les teves idees i és feina de tots aconseguir que qui té més dificultats en aplicar perspectives obertes ho faci amb la nostra ajuda.

Gràcies Sergi, no fa falta dir-te res més.

I aquí pots escriure quan vulguis!

Et trobo a faltar.

Petonets.

CAP DE SETMANA

Com ja va sent habitual (i no m’agrada), deixo el blog aturat durant el cap de setmana... ufff... em disculpeu oi?

Divendres, ja us vaig explicar, Nits del Museu. Va estar molt interessant, la veritat, em va agradar passejar per Molins mentre ens explicaven com era i com es va crear. Perquè els edificis, els carrers, els racons de Molins es diuen com es diuen. Ferran anava explicant-me també... quin crack!!

Dissabte sí que va ser complet.
Vaig estar una estoneta a l’Empalma’t a la tarda... quina calor!!!! A les 12 de la nit encara hi eren i segons m’han dit, van acabar a la una. On surten els resultats?? Espero notícies. (Edwing o Pigwee han de treballar).

I a la nit, Sopar de 5è aniversari dels Matossers: Fideuà, Amanida, Vi, gelat, cava i coca. Vam veure una mica de història de la colla en fotos, i les felicitacions del veïns de Molins.
No em vaig quedar al ball... ho sento!

Tenia concert. Vaig anar a Carretera 13, a Badalona, a veure Elvandar. Molt bona actuació. No sóc amant del heavy, però tampoc em desagrada... hem de ser oberts de ment. Ser variats i no intransigents. Espero que estiguin a la nit d’Empalmada.

I bé, alguns ja ens vam veure dissabte a la nit. Els sopars fi de curs... Haurem de repetir: sopar al Pummarò de l’Eitwo i ball i festa!! Que sí, els nens es queden amb el papi, el diumenge ja farem la migdiada (noieta... no podem tenir tot) S’estaba bé a la terrassa...

I ahir diumenge... tranquil·litat, passeig pel poble, fem un gelat i cap a casa! Pizza (sopar mediterrani típic de diumenge-no-vull-fer-res) i a dormir. Jejejeje....

Bé, avui futbol de la Copa d’Estiu, no crec que hi pugui anar, però us dic els partits ok? (no faig la competència a l’Àlex, no, en tot cas és per ell que ho sé!!)
· Pakitus-Bar Garbi a les 21:00
· ASP-Los Cañamones a les 22:00
Al camp del Molins.
Mmmmm.... i si tornem a fer un “campionat” politics vs periodistes de futbol 7??? Que no ha estat idea meva!!! Ens ho pensem?

Bé noiets... moltes coses aquest cap de setmana, començant per els canvis de ministres, la vida a Molins, el segon lloc de Nadal a Wimbledon, el segon lloc de l’Alonso... buf!!! Ah, i ja he estrenat l’estiu amb la primera picada d’abella i la primera capbussada a la piscina. Encara em falta la platja.

Us deixo una cançoneta... (Elvandar la va versionar al concert... jiji)



Petonets i sigueu feliços!!!!

divendres, 6 de juliol del 2007

DIVENDRES... QUÈ FEM?

Comença el cinema a la fresca... sííí!!!

Aquí us deixo el programet, l’he escanejat dels que hi havia pel terra, nois, que haurien d’estar a les bústies no???

Comença demà al barri de l’Àngel, el meu barri.

En principi es feia a la plaça de la Pau, però... degut a un “malentès”, o una confusió”; no es pot fer aquí, perquè es va programar la sessió de cinema coincidint amb el segon cap de setmana de Marató de Petanca. I no és gaire compatible, la veritat.

Així que demà dissabte 7 de juliol al Barri de l’Àngel:

  • Superman Returns, a les 22 h, AL PATI DE L’ESCOLA CASTELL CIURÓ.
  • I també Marató de Petanca a la plaça de la Pau. Tota la nit!!!!

I avui: NITS D’ESTIU AL MUSEU. Itinerari històric per Molins de Rei. Ferran m’ha dit que està molt bé.

Ja us aniré explicant.

Petonets a tots i sigueu feliços!!

Ah!, m’agrada tornar-me a trobar amb els amics, a les terrasses, al tren... em sorprenc gratament!!!

NOUS MINISTRES

Bon dia a tothom!

Suposo que ja esteu assabentats dels canvis de ministres....

Ha estat una sorpresa! El president ha dit que eren necessaris els canvis per assolir els compromisos electorals en aquesta legislatura i preparar els de la propera. Cadascú li donarà la interpretació que vulgui. A mi em sembla correcte, tot els canvis que siguin per millorar son bons.

Carme Chacón, Bernat Soria, Cesar Antonio Molina: BENVINGUTS als
Ministeris, bona sort i BONA FEINA!!

He sentit a la radio a Bernat Soria i ha comentat que sempre ha estat interessat en acostar la ciència a la societat i que en la seva trajectòria personal i professional “siempre me ha traicionado, y me seguirá traicionando una cosa: el deseo de ayudar a los demás”.

I la Carme, la nostra veïna d’Esplugues, que ens va acompanyar a la presentació del Xavi!! ENHORABONA nova Ministra de Vivenda. També ha parlat al “Hoy por Hoy” (Franzino perfecte). El repte de la ministra? Que l’habitatge deixi de ser un somni i sigui un dret per a tots. Que és un repte complicat, però soluble. Que "hay que remangarse y ponerse a trabajar" . I que està molt il·lusionada... quina energia... molt bé Carme!!!

Els altres no els he sentit...

Canvis, il·lusió, energia, ganes de treballar... una etapa s’acaba per començar una altra. Els que marxen han fet bona feina, i els que venen també. Res és tan fàcil. Parlar és fàcil, “fer” costa més. I si no fas mai res, mai t’equivoques.
Com diu ma mare: "El que no se embarca, no se marea"

ÀNIMS...

dijous, 5 de juliol del 2007

Entrevista a Radio Molins

La meva entrevista a Radio Molins de Rei... Ja m'explicareu!!



free music

Petonets i sigueu feliços!!!
Gràcies Ferran

DEBAT... A BAT...

El Debat sobre l'estat de la Nació i l'Iñaki...


Y això ja sé que és antic... però el tema mai passa de moda... i el personatge aquest per desgràcia tampoc... l'Iñaki de nou, genial!

dimecres, 4 de juliol del 2007

COPA D'ESTIU DE FUTBOL 7

El passat dilluns va començar la Copa d'Estiu 07. Fins el 23 de Juliol tenim competició. Us dic els equips que hi participen, veureu alguns noms originals:
  • Bar Garbi
  • Pakitus
  • Los Cañamones
  • La Peni
  • ASP
  • 5 Anys Tocant els Ous
  • Rem Guitart
  • The Killers
  • La Curva
  • Inproba
  • 5 mínim
  • Ca Lenlloc

No vull fer la competència al Joc de l'Esport, no... és que enllaço així amb aquestes imatges. Nosaltres també vam tenir una "Copa de futbol"... Polítics vs Periodistes!!!






No té so... però us podeu imaginar la claca!!!

Divertiu-vos... petonets i sigueu feliços!!!

dilluns, 2 de juliol del 2007

CAP DE SETMANA

Holaaaa... cap de setmana complet!!

Sento no haver-vos dit res des de dimecres a la nit... no us amoïneu, que ara us explico cosetes.

Dijous vam estar a la Presentació del 26é Festival cine de terror de Molins de Rei, que organitza el Cine Club. Nois, no em vaig quedar a la peli, no em renyeu, però van passar l’anunci del Festival i... buf!!! Fa por... Ens van explicar les novetats d’aquesta edició: l’homenatge als efectes especials (el petit vídeo que van passar... mmm... la dentista em va impactar... jejeje... tineon, amb compte!!) i reconeixement a la Montse Ribé; el cartell creació del nostre company Joan Guitart (bravo!!!); la renovació de la web i les activitats del Festival XXVI.

El divendres al matí es va emetre “La Entrevista”... per a tots els gustos imagino! Dilluns li toca a Ferran. Farem fòrum sobre el tema.

A la nit es comencen les activitats dels Matossers, la colla Castellera de Molins de Rei.

I a quarts de deu de divendres també, Teatre a la Sala Gòtica. Fi de curs. “La Casa de Bernarda Alba”. Tres actes, 9 actrius, molt públic. Les condicions no eren les millors, ja ho dic, l’espai no és adient. Però ho van fer mooooolt bé!!!!

Dissabte estàvem de curs, així que durant el dia em vaig perdre el Festival Fi de Curs de l'AV d'el Canal. Grup de dansa de l'AV "Vital Dansa". I el cercavila matosser amb música i pilars també me’l vaig perdre. Amb el “pilar Kinder” inclòs i el casteller sorpresa (sí, va ser l’alcalde Arcas).

A la nit hi havia Sopar Popular al Barri de Can Graner, i vam anar amb els veïns, asseguts amb una “macro” família jeje... Elena, molt bo el pastís!!!

I diumenge, a la Plaça de l'Ajuntament, l’actuació dels Matossers de Molins de Rei amb Castellers de Caldes i Castellers de Cerdanyola. Molta calor (propi de l’estiu i l’hora, les dotze). Des del balcó de l’ajuntament es veia molt bé, feia més impressió. Enhorabona Matossers!

Les condicions climatològiques van “molestar” una mica a les Havaneres del barri del Canal, amb “Els Pirates”, però al final es va fer i acabar l’actuació, sardanes incloses i rom cremat!!! No em va tocar el pernil de la rifa... ooohhh... jeje...

Noiets, complet sí, però ha donat temps de tot. I amb molta varietat!!

Gràcies a Ron per mantenir-me informada. Howarts et necessita... jajaja!!!

Home llop, no pateixis que la lluna plena ha passat.

Petonets i sigueu feliços!!!!



No em rendeixo.

APRENDRE


Aquest cap de setmana hem estat fent un curs que organitzava l’Escola de Formació Xavier Soto. "Introducció a la Política Municipal".

Vosaltres pensareu, “quin pal!!”... home, doncs no, que tots hem d’aprendre, i no és un pal quan el que estàs adquirint són coneixements perquè la teva feina sigui millor. Bona feina és el que hem de fer. (Tenim 164 dies...)

El curs es feia a l’Agrupació del PSC de Sant Boi. Quin poble!! Maco eh? Hi ha un aquarius que m’ha d’explicar cosetes (que ja conec la teva jefa!).

Companys regidors d’Esplugues, de Sant Boi, de Mongat, de Sant Vicenç i Molins. I uns ponents de luxe: Jordi Peirò, regidor de Rubí; Manel Mas, diputat al Congrés i ex-alcalde de Mataró; Maria Salmerón, 1ª Tinent Alcalde de Viladecans; Daniel Cortés, alcalde de Montornès del Vallès i Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues.

Va tancar el curs l’alcalde de Sant Boi, Jaume Bosch i la Pilar Diaz.

Personalment, una bona formació és una base per a executar correctament el treball. I bé, “el saber no ocupa lugar”.
Per recordar: "És més important tenir UN bon cap que MOLTS braços" i "Tenim dues orelles i una boca per ESCOLTAR el doble que parlar"... pensem.

Aprenem dels profes, del companys, dels amics, dels que hi són i dels que no, dels veïns, de la família, dels errors, dels encerts... de la vida!!!

No camines delante de mí, puede que no te siga. No camines detrás de mí, puede que no te guíe. Camina junto a mí y sé mi amigo.
Albert Camus
Bonic eh?
Anem de frases avui!!