La presentació del Xavi Paz del passat diumenge 25 es troba ja a la web del candidat (i futur alcalde, no ho dubteu).

És per haver-hi estat... quin discurs!!
Petons i feliç divendres!!!!
Començo una nova vida, començo uns nous projectes. Amb la il•lusió, l'entusiasme, la por, els dubtes i l'alegria de tenir una altra oportunitat.
A mi m'agraden... ja se sap, els pares es van enamorar amb aquest cantautor i...
Sí que em descuido de coses, ho sé, està gravat tot, així que ja ho tornarem a veure.
Aiissss.... què emocionant.
GRÀCIES PER VENIR!!!
Ah! Demà el Xavi a Radio Molins de Rei, a les 11:00!
Li dono el parte a la jefa (ma mare) i mig congelada encara, me'n vaig al llit.
A les 7:30h, surto de casa per anar a la RENFE i, mig sobada encara, em trobo baixant les escaletes que em porten al meravellós "passadís subterrani" cap a l'estació, les banderoles!! Estupendament situades... si es el XAVI!!! Quin efecte més bo... i no és que m'influencii el passar la nit de missió, és la veritat, que es veu molt bééé!!!
Aquests comandos que hem format, caldrà que ens aprofitin més... que sortim baratets... (sopar, mariscada, jacuzzi... JAJAJA).
Aquest missatge s'autodestruira en .....
Em deixo moltes coses... la son comença a arribar...
Pensem aquestes notícies, fem debat amb les persones del voltant, gaudim de l'intercanvi d'impressions, alimentem el cervell!!!
És tant important com el menjar!! I aquí no us enfadeu que es una forma de parlar.
Bona nit a tothom!
Fa tres anys... el 14M... On estava jo?
Hace tres años vivía en Totana (Murcia), trabajaba entre semana de psicóloga (consulta, escuela de padres, cursos varios...) y los fines de semana estaba en una cafetería (Bar Andrés forever!!) en La Hoya, pedanía chiquitina de Lorca. Pluriempleada, como siempre!
Elecciones Generales, fui a votar por la mañana, día soleado, sin ganas de ir a trabajar por la tarde. Pregunta obligatoria ese día: ¿has votado?. Imaginad la situación, todo el pueblo del PP (incluídos mis jefes), y todos sabiendo mis tendencias (que soy "la catalana"!). Empieza lo bueno.
I passen els dies, els mesos, els anys... Tres anys, en aquell moment no hagués dit mai que estaria ara aquí, afiliada al PSC, escribint en un blog i explicant les meves cosetes a "amics desconeguts". Haig de dir, que si m'hagués quedat allà m'hagués costat més d'afiliar-me però ho hagués fet. Que no tothom és igual, que són mentalitats diferents, però que hi ha molt bona gent, sis anys són sis anys!!!
I bé... no sou conscients d'això, però he estat tot el dia amb aquesta entrada. Sort de la opció de guardar com a esborrany!!!
Si un cas després parlem d'una altra cosa... jeje
Fins ara!