DETALLS

Hola a tothom!

Ahir va ser el Dia Mundial de la Infància, vaig anar a una Xerrada sobre regalar temps als nens, i es parlava de que dir "No" als nens és educar, però un "No" raonat. Veiem si no un exemple dels "nos" més escoltats (deixeu de banda que és un anunci, quedeu-vos amb la cançó)




I recordant que el proper 25 de Novembre és el Dia Internacional de la No Violència vers les Dones, us deixo el vídeo de la Campanya contra la violència a les relacions sentimentals entre els joves, que du a terme l'Institut Català de la Dona.



Recordeu: L'amor ha de ser lliure... de masclisme, bronques i gelosia.

Petonets i sigueu feliços!!!

Dilluns... fred

Nois… això no és vida, no…
Que ens quedem sense tardor, com qui no vol la cosa, que entrem al fred de cop i que no ens adonem i ja som al Nadal...

Avui s'ha posat a prova la C2 de Renfe, dia laborable, inici de setmana. Prova superada. Ens en sortirem, és clar.

Aquest diumenge és el Dia Internacional de la No Violència vers les Dones. I es fan una sèrie d’activitats durant la setmana entorn a aquest dia. Avui ha mort una dona a Alacant, apunyalada per la seva parella, no s'haconfirmat si és un crim de violència de gènere. Van 68 aquest any. Tenim la Llei de Protecció Integral contra la Violència de gènere. Ja tenim la llei. S’ha d’actuar en aquest tema, sobretot en la prevenció. Comença ben aviat a veure’s actituds sexistes en les persones (tant homes com dones, en aquest cas tant nois com noies). Que hi ha nenes de 15 anys vivint una relació que creuen “normal” amb nois que les maltracten... Això no és vida... S'ha de fer un treball des de tots els àmbits, educatius, associatius, administratius......

Demà és el Dia Mundial de la Infància. També es fan activitats a Molins. Un 20 de Novembre es va signar la Declaració de Drets dels Infants. I com he dit abans, és un tema de tots que els infants puguin gaudir dels seus drets. De tots.

I que no se m’oblidi, que aquesta setmana ja tenim Comissions Informatives... SIT i ASP... jiji

L’obra de teatre de la Joventut Catòlica: “Això no és vida!”, d’aquest cap de setmana, va estar molt bé. Tot i el fred que feia (hi havia una part de sostre obert... no em feu dir per què perquè no ho sé) i la comoditat de les butaques, va estar entretingut. Les experiències viscudes, les decisions preses, l’actitud amb que mirem i afrontem la vida... de totes aquestes coses en parla l’obra. Actuació molt bona de les protagonistes i sorpreses molt agradables dels secundaris (encara que jo ja ho sabia), hi ha diamants en brut...

Això no és vida, perquè no la vivim i ja ens ha passat un any!!! Gaudim dels nostres dies, dels amics, de la família i dels bons i petits moments... massa importants i que passen desapercebuts: l’embús de trànsit al centre de Barcelona; el posar-te al dia amb una amiga (NFC) que fa temps que no veus (i que es sorprèn de tantes coses); el veure el que pot fer una abraçada; donar i que et donin les gràcies; el perdre’s amb el cotxe i ser un gps desastrós, i el millor desastre i riure d’això; tenir un Stalker a prop... o més d’un; coses i coses ....

Una abraçada (per entrar en calor... que sí, fa fred, pels no fredolics també), petonets i sigueu feliços!!!

OBRIM LA FINESTRA...

Sí, que han estat molts dies de no escriure, la finestra del meu blog ha restat tancada, no del tot és clar, però la persiana baixada i només deixava veure uns fils de llum... ja torna a ser oberta ... ara no explicaré els motius... farem el Nescafé pendent i ho parlarem.

Quines coses han passat en aquestes dues setmanes? Uiisss.... tantes!!!

Hem passat la Castanyada, alguns hem après a fer panellets i hem vist com fer la cosa més senzilla en equip i amb bon rotllo fa oblidar el dolor físic i de vegades emocional que moltes persones pateixen cada dia.

També, ens han donat classes de finances, a on? Sí home, al Ple extraordinari Municipal sobre ordenances fiscals, entre altres temes. 6 hores de ple, on el Senyor Regidor Enric Franch ens va ensenyar, com és el finançament d’un ajuntament, com es gestionen els diners, com va el tema d’altes i baixes de partides pressupostàries, què són les ordenances fiscals, perquè pugen els impostos, QUE MANTENIR EL VALOR IMPOSITIU DE L’IBI ÉS IGUAL A PUJAR-LO UN 13% (DE MITJANA), etc, etc...

Per sort, o per desgràcia, no tots els ajuntaments es gestionen igual, i com va dir el mateix senyor regidor al ple “nosaltres fem les coses així, i segur que es pot fer millor”.
Sí, segur que es pot fer millor, perquè pitjor.... nois, no sé com estaríem.

Sis hores de ple... on es va esperar fins a la una de la matinada per debatre la única moció relacionada amb un tema del poble, la modificació i ampliació d’horaris del bus urbà als barris de muntanya (i a la resta). Tret de que s’hagi aprovat o no (que no ho van aprovar... moltes excuses dels paràgrafs, de la redacció i al final res de res, seguiran igual els veïns), em va quedar una sensació de “deixadesa” i “passotisme” per part de l’equip de govern, davant d’un tema que preocupa a uns veïns de Molins.

I vull agrair el públic que va estar fins a quarts de dues de la matinada allà amb nosaltres. I al que ens va seguir per la ràdio, que em consta que van ser uns quants. Àssiesss!!!!

Vaig faltar a la segona sessió del curs de Codesenvolupament i Globalització, on es va parlar d’ONGs per al desenvolupament. Segons em van dir, l’Eduard Ballester va fer una ponència molt bona sobre el tema. Demà és l’últim dia, i es parlarà de les relacions Nord – Sud, amb el ponent Francesc Benítez. Membre de Justícia i Pau. Recordeu la inscripció.

El dissabte es va inaugurar la rehabilitació de l’Agrupa. Una estoneta de trobades interessants. Per cert, ha quedat molt bé.

I el mateix dissabte, es va fer el 8è Sopar Solidari contra el càncer. Sóc conscient i ho sé de primera mà que ha estat una feinada per a la presidenta, la Joanna, per als membres de la Junta i per les persones que han col·laborat. Moltes felicitats a tothom per la bona feina. 430 i escaig d'assistents... Va estar molt bé, un sopar agradable, de tenir bones converses i bons contactes encara que amb taules pel mig. No, no va sortir el 740, tan difícil era??? Jajaa

I en aquests quinze dies, he après que un Nescafé és molt bo amb bona companyia i els peus descalços; que la xocolata té un efecte meravellós en la gent; que el Cariño és una paraula molt bonica; que el maquillatge serveix per tapar, per amagar i també per imaginar, sorprendre i aterroritzar (XXVI Festival de Terror de Cinema de Molins de Rei); que la risoteràpia és fantàstica; que una trucada a mitjanit no fa mal; que els vols aquarians mai s’aturen; que una abraçada val més que moltes paraules; que un “t’estimo”, no sempre és de mentida; que un elefant rosa és molt adient; que la planxa és una eina desaprofitada; que el codonyat li agrada a les persones dolces; que els sms fan miracles a qualsevol lloc; que una jaqueta de vellut és agradable al acariciar; que mirar als ulls és tota una experiència; que el torn de paraula és molt important; que saber callar també; que una pamela no sempre és per a una boda; que internet connecta de vegades amb qui tens més a prop; que el tren de mitjanit sempre fa una parada al meu costat; que sempre s’ha de riure...

I moltes coses més...

Gràcies per ajudar-me a escriure aquesta entrada. En vindran més.

Petonets i sigueu feliços!!