Dilluns... fred

Nois… això no és vida, no…
Que ens quedem sense tardor, com qui no vol la cosa, que entrem al fred de cop i que no ens adonem i ja som al Nadal...

Avui s'ha posat a prova la C2 de Renfe, dia laborable, inici de setmana. Prova superada. Ens en sortirem, és clar.

Aquest diumenge és el Dia Internacional de la No Violència vers les Dones. I es fan una sèrie d’activitats durant la setmana entorn a aquest dia. Avui ha mort una dona a Alacant, apunyalada per la seva parella, no s'haconfirmat si és un crim de violència de gènere. Van 68 aquest any. Tenim la Llei de Protecció Integral contra la Violència de gènere. Ja tenim la llei. S’ha d’actuar en aquest tema, sobretot en la prevenció. Comença ben aviat a veure’s actituds sexistes en les persones (tant homes com dones, en aquest cas tant nois com noies). Que hi ha nenes de 15 anys vivint una relació que creuen “normal” amb nois que les maltracten... Això no és vida... S'ha de fer un treball des de tots els àmbits, educatius, associatius, administratius......

Demà és el Dia Mundial de la Infància. També es fan activitats a Molins. Un 20 de Novembre es va signar la Declaració de Drets dels Infants. I com he dit abans, és un tema de tots que els infants puguin gaudir dels seus drets. De tots.

I que no se m’oblidi, que aquesta setmana ja tenim Comissions Informatives... SIT i ASP... jiji

L’obra de teatre de la Joventut Catòlica: “Això no és vida!”, d’aquest cap de setmana, va estar molt bé. Tot i el fred que feia (hi havia una part de sostre obert... no em feu dir per què perquè no ho sé) i la comoditat de les butaques, va estar entretingut. Les experiències viscudes, les decisions preses, l’actitud amb que mirem i afrontem la vida... de totes aquestes coses en parla l’obra. Actuació molt bona de les protagonistes i sorpreses molt agradables dels secundaris (encara que jo ja ho sabia), hi ha diamants en brut...

Això no és vida, perquè no la vivim i ja ens ha passat un any!!! Gaudim dels nostres dies, dels amics, de la família i dels bons i petits moments... massa importants i que passen desapercebuts: l’embús de trànsit al centre de Barcelona; el posar-te al dia amb una amiga (NFC) que fa temps que no veus (i que es sorprèn de tantes coses); el veure el que pot fer una abraçada; donar i que et donin les gràcies; el perdre’s amb el cotxe i ser un gps desastrós, i el millor desastre i riure d’això; tenir un Stalker a prop... o més d’un; coses i coses ....

Una abraçada (per entrar en calor... que sí, fa fred, pels no fredolics també), petonets i sigueu feliços!!!