divendres, 1 de juny de 2007

JA FA UN ANY..

Avui tot just fa un any que vaig començar el camí per tornar a casa... que vaig agafar el cotxe carregat amb part de la que havia estat la meva vida durant 6 anys i vaig agafar carretera cap a Barcelona.

Una decisió difícil, però crec que encertada i oportuna ara fa un any. Que sí, que us trobo a faltar a tots, i que de seguida ens veurem, però és el meu camí!

I ara, passats 365 dies, que miro enrera i dic “tot això en un any?”, uf! I el que em queda!!! És complicat trobar el teu lloc, però, de mica en mica, el camí ens porta allà on hem de ser.

Res, que ja es divendres per fi!! Que avui segur que em veieu, que comença un cap de setmana llarg per alguns, i aquesta nit, sortiré a celebrar el meu Primer Aniversari de tornada, però que quedi entre nosaltres... jiji....

Gràcies a tothom qui ha estat amb mi aquests anys i gràcies a qui estarà a partir d’ara. I ja sabeu qui sou.

Tenim molt temps per davant: per viure, per treballar, per estar, per dormir, per riure, per plorar, per lluitar... PLEGATS!!!

Eiii... dilluns festa... buff!!!


Apa! Petonets i sigueu feliços...