DETALLS

Hola a tothom!

Ahir va ser el Dia Mundial de la Infància, vaig anar a una Xerrada sobre regalar temps als nens, i es parlava de que dir "No" als nens és educar, però un "No" raonat. Veiem si no un exemple dels "nos" més escoltats (deixeu de banda que és un anunci, quedeu-vos amb la cançó)




I recordant que el proper 25 de Novembre és el Dia Internacional de la No Violència vers les Dones, us deixo el vídeo de la Campanya contra la violència a les relacions sentimentals entre els joves, que du a terme l'Institut Català de la Dona.



Recordeu: L'amor ha de ser lliure... de masclisme, bronques i gelosia.

Petonets i sigueu feliços!!!

Dilluns... fred

Nois… això no és vida, no…
Que ens quedem sense tardor, com qui no vol la cosa, que entrem al fred de cop i que no ens adonem i ja som al Nadal...

Avui s'ha posat a prova la C2 de Renfe, dia laborable, inici de setmana. Prova superada. Ens en sortirem, és clar.

Aquest diumenge és el Dia Internacional de la No Violència vers les Dones. I es fan una sèrie d’activitats durant la setmana entorn a aquest dia. Avui ha mort una dona a Alacant, apunyalada per la seva parella, no s'haconfirmat si és un crim de violència de gènere. Van 68 aquest any. Tenim la Llei de Protecció Integral contra la Violència de gènere. Ja tenim la llei. S’ha d’actuar en aquest tema, sobretot en la prevenció. Comença ben aviat a veure’s actituds sexistes en les persones (tant homes com dones, en aquest cas tant nois com noies). Que hi ha nenes de 15 anys vivint una relació que creuen “normal” amb nois que les maltracten... Això no és vida... S'ha de fer un treball des de tots els àmbits, educatius, associatius, administratius......

Demà és el Dia Mundial de la Infància. També es fan activitats a Molins. Un 20 de Novembre es va signar la Declaració de Drets dels Infants. I com he dit abans, és un tema de tots que els infants puguin gaudir dels seus drets. De tots.

I que no se m’oblidi, que aquesta setmana ja tenim Comissions Informatives... SIT i ASP... jiji

L’obra de teatre de la Joventut Catòlica: “Això no és vida!”, d’aquest cap de setmana, va estar molt bé. Tot i el fred que feia (hi havia una part de sostre obert... no em feu dir per què perquè no ho sé) i la comoditat de les butaques, va estar entretingut. Les experiències viscudes, les decisions preses, l’actitud amb que mirem i afrontem la vida... de totes aquestes coses en parla l’obra. Actuació molt bona de les protagonistes i sorpreses molt agradables dels secundaris (encara que jo ja ho sabia), hi ha diamants en brut...

Això no és vida, perquè no la vivim i ja ens ha passat un any!!! Gaudim dels nostres dies, dels amics, de la família i dels bons i petits moments... massa importants i que passen desapercebuts: l’embús de trànsit al centre de Barcelona; el posar-te al dia amb una amiga (NFC) que fa temps que no veus (i que es sorprèn de tantes coses); el veure el que pot fer una abraçada; donar i que et donin les gràcies; el perdre’s amb el cotxe i ser un gps desastrós, i el millor desastre i riure d’això; tenir un Stalker a prop... o més d’un; coses i coses ....

Una abraçada (per entrar en calor... que sí, fa fred, pels no fredolics també), petonets i sigueu feliços!!!

OBRIM LA FINESTRA...

Sí, que han estat molts dies de no escriure, la finestra del meu blog ha restat tancada, no del tot és clar, però la persiana baixada i només deixava veure uns fils de llum... ja torna a ser oberta ... ara no explicaré els motius... farem el Nescafé pendent i ho parlarem.

Quines coses han passat en aquestes dues setmanes? Uiisss.... tantes!!!

Hem passat la Castanyada, alguns hem après a fer panellets i hem vist com fer la cosa més senzilla en equip i amb bon rotllo fa oblidar el dolor físic i de vegades emocional que moltes persones pateixen cada dia.

També, ens han donat classes de finances, a on? Sí home, al Ple extraordinari Municipal sobre ordenances fiscals, entre altres temes. 6 hores de ple, on el Senyor Regidor Enric Franch ens va ensenyar, com és el finançament d’un ajuntament, com es gestionen els diners, com va el tema d’altes i baixes de partides pressupostàries, què són les ordenances fiscals, perquè pugen els impostos, QUE MANTENIR EL VALOR IMPOSITIU DE L’IBI ÉS IGUAL A PUJAR-LO UN 13% (DE MITJANA), etc, etc...

Per sort, o per desgràcia, no tots els ajuntaments es gestionen igual, i com va dir el mateix senyor regidor al ple “nosaltres fem les coses així, i segur que es pot fer millor”.
Sí, segur que es pot fer millor, perquè pitjor.... nois, no sé com estaríem.

Sis hores de ple... on es va esperar fins a la una de la matinada per debatre la única moció relacionada amb un tema del poble, la modificació i ampliació d’horaris del bus urbà als barris de muntanya (i a la resta). Tret de que s’hagi aprovat o no (que no ho van aprovar... moltes excuses dels paràgrafs, de la redacció i al final res de res, seguiran igual els veïns), em va quedar una sensació de “deixadesa” i “passotisme” per part de l’equip de govern, davant d’un tema que preocupa a uns veïns de Molins.

I vull agrair el públic que va estar fins a quarts de dues de la matinada allà amb nosaltres. I al que ens va seguir per la ràdio, que em consta que van ser uns quants. Àssiesss!!!!

Vaig faltar a la segona sessió del curs de Codesenvolupament i Globalització, on es va parlar d’ONGs per al desenvolupament. Segons em van dir, l’Eduard Ballester va fer una ponència molt bona sobre el tema. Demà és l’últim dia, i es parlarà de les relacions Nord – Sud, amb el ponent Francesc Benítez. Membre de Justícia i Pau. Recordeu la inscripció.

El dissabte es va inaugurar la rehabilitació de l’Agrupa. Una estoneta de trobades interessants. Per cert, ha quedat molt bé.

I el mateix dissabte, es va fer el 8è Sopar Solidari contra el càncer. Sóc conscient i ho sé de primera mà que ha estat una feinada per a la presidenta, la Joanna, per als membres de la Junta i per les persones que han col·laborat. Moltes felicitats a tothom per la bona feina. 430 i escaig d'assistents... Va estar molt bé, un sopar agradable, de tenir bones converses i bons contactes encara que amb taules pel mig. No, no va sortir el 740, tan difícil era??? Jajaa

I en aquests quinze dies, he après que un Nescafé és molt bo amb bona companyia i els peus descalços; que la xocolata té un efecte meravellós en la gent; que el Cariño és una paraula molt bonica; que el maquillatge serveix per tapar, per amagar i també per imaginar, sorprendre i aterroritzar (XXVI Festival de Terror de Cinema de Molins de Rei); que la risoteràpia és fantàstica; que una trucada a mitjanit no fa mal; que els vols aquarians mai s’aturen; que una abraçada val més que moltes paraules; que un “t’estimo”, no sempre és de mentida; que un elefant rosa és molt adient; que la planxa és una eina desaprofitada; que el codonyat li agrada a les persones dolces; que els sms fan miracles a qualsevol lloc; que una jaqueta de vellut és agradable al acariciar; que mirar als ulls és tota una experiència; que el torn de paraula és molt important; que saber callar també; que una pamela no sempre és per a una boda; que internet connecta de vegades amb qui tens més a prop; que el tren de mitjanit sempre fa una parada al meu costat; que sempre s’ha de riure...

I moltes coses més...

Gràcies per ajudar-me a escriure aquesta entrada. En vindran més.

Petonets i sigueu feliços!!

ACABEM LA SETMANA

Bona nit a tothom!

Ja acaba la setmana... ara diumenge tarda, acostumant-nos al canvi d’hora, a que s’enfosqueixi el dia més aviat, a la sensació de tardor...

I què tal el cap de setmana? Espero que bé!!

Divendres va començar bé, vam fer la roda de premsa presentant les nostres propostes d’Ordenances Fiscals pel període 2008. Un punt de partida dels debats, que haurien de permetre una major participació de tots els responsables polítics del Consistori. Gràcies al Forn de pa Degustació Emilia per deixar-nos utilitzar el seu espai per la convocatòria amb els mitjans.

Dissabte al matí, va començar el Curs de Cooperació 2007 dedicat al tema del Codesenvolupament i la Globalització.

El primer tema va ser: Cooperació sanitària a Guinea Equatorial. Roberto Memba Etuba, fundador de l’ONG Desarrollo 2000 en África, ens va explicar la feina que feien a la seva ong des de fa nou anys.

El segon punt va ser: Migracions i cooperació al desenvolupament. El Codesenvolupament. Feia la ponència l’Aliou Diao, responsable de l’Àrea de Codesenvolupament del Fons Català de Cooperació pel Desenvolupament.

Destacaria unes paraules de l’Aliou, en les que va dir que en el món de les entitats de cooperació, hi ha més competències que cooperació. Que si les ongs locals col·laboren, treballen conjuntament, llavors SÍ que hi ha cooperació. És clar, almenys jo (i sé que no sóc l’única), crec que seria possible treballar en conjunt per un mateix objectiu, la cooperació al desenvolupament d’altres països. Hi ha molts projectes que es podrien fer col·laborant diferents entitats. A Molins de Rei Solidària també.

També va parlar d’una premissa que s’havia de tenir clara a l’hora de dur a terme projectes de cooperació en països on molta de la seva població ha vingut aquí per trobar una nova vida. Per portar un projecte, una activitat de codesenvolupament en un país s’ha de tenir en compte a les associacions d’inmigrants d’aquell país. S’han d’ampliar xarxes entre associacions. D’aquesta forma es tindran coneixements i es podrà reflexionar sobre la problemàtica en concret, analitzar les causes i cercar les millors solucions.

Va estar bé sí, a més, la companyia va ser agradable, “Juntos pero no atados”...

El proper dia de curs és el dimarts 6 de novembre, a les 20:00h, a Ca n’Ametller. Amb: “Organitzacions no Governamentals per al desenvolupament”. Ponent: Eduard Ballester, director tècnic de la Federació Catalana d’ONGd. Recordeu que us heu d’inscriure. Ens veiem?

I l’oci? Bé, ahir dissabte vaig anar a veure al Gerard Quintana, el concert de com es va gestar el “Treu Banya”, el seu últim disc. Ambient acollidor i íntim, al teatre cinema Maldà (una mica de calor potser). Unes 60 persones, vam gaudir de la música, dels pensaments d’un artista, que ha evolucionat al llarg dels anys, que ha fet el seu camí com el cargol “Treu Banya”. Lletres d’en Quintana, Jackson Browne, David Castillo, poemes de Dolors Miquel o Jordi Cornudella. La Sílvia i jo ens ho vam passar molt bé.

I aquest matí la Cinquena Diada Matossera, el dia ha acompanyat, feia solet, i a la Plaça Catalunya, les Colles de Rubí, Esparraguera i els Matossers de Molins de Rei, han fet una molt bona actuació.

I ja, nois, el diumenge tarda, és diumenge tarda, on ens rendim una miqueta, al sofà, a la mandra i a la desgana... però només una mica! Que demà ja comencem de nou... una altra setmana.

I com deia el Gerard Quintana: “Voldria aprendre a rebutjar, allò que tinc i no he necessitat. Estripar les lleis que no hem triat. Ajuntar les mans per arribar. No costaria tant fer junts un pas, endavant, endavant...”

Petonets i sigueu feliços!!!

DIMECRES AMB NÚVOLS

Bon dia, encara que gris...

Ahir vaig anar al Taller de ,”Mediació, la resolució de conflictes en l’àmbit de la dependència”, dins del curs de Suport als Cuidadors. Per qüestions de temps, de presses (que són les menys indicades per gestionar un conflicte), diguem que el taller va ser més una mena de teràpia de grup. La Dra. Imma Armadans, ens va explicar quatre conceptes bàsics a tenir en compte: com que els conflictes evolucionen, que hi ha unes necessitats bàsiques a satisfer per part del cuidador i de la persones dependents, etc.

Jo recordava un professor de la Universitat, en Ramon Bayés i Sopena, que ja ens parlava de la importància del benestar del cuidador, fent-nos treballar amb el llibre “Cuidando al Cuidador”, de Jose Lúis Bimbela. I ens va introduir d'una forma diferent el tema de la vellesa, de finalitzar la vida. Cada vegada es faran més necessàries les activitats educatives per oferir recursos i adquisició d’habilitats per aquestes persones. El curs dura fins el 30 d’octubre, demà i el proper dimarts (últim dia), és interessant.

Un altre tema que volia comentar, és l’agressió que va patir una noia ecuatoriana als FGC de Barcelona. Imagino que ja heu vist el vídeo. I no vull comentar el que va fer aquesta “persona”, que em sembla deplorable, si no el fet que ningú dels que allà hi eren van fer res per defensar a aquesta noia.

Això és un fenomen psicològic que es diu “Difusió de la Responsabilitat”: no es fa res perquè hi ha més gent al voltant, perquè no estan sols, perquè es percep que la responsabilitat no és d’un, perquè es dona per fet que seran els altres els que intervindran, “si ningú fa res, perquè ho haig de fer jo?”... sí, és així la conducta humana... Tots som una mica conformistes. Només cal que hi hagi una mica de valor i empenta i consciència del que està bé i el que està malament.

No, pel racisme, la violència, la intolerància i la ignorància no hi ha pastilles que ho arreglin...

Ah! Estem de Comissions informatives, ahir SIT, avui ASP, ESG i DIPEL... jiji... de bojos!!!

Petonets i sigueu feliços!!!

ACABEM OCTUBRE...

Bon dia!!!

Tornem al dilluns, a començar la setmana i a preparar el comiat del mes d’octubre i de la Castanyada.

El divendres va ser el Dia Internacional de càncer de mama. La Junta Local de l’AECC Catalunya, van organitzar una Xerrada a Ca n’Ametller a càrrec de la doctora Sonia Servitja, del Servei d'oncologia mèdica de l'Hospital del Mar. La sala d’actes estava quasi plena, tot dones (estava convidat tothom eh?), i la xerrada molt interessant i educativa. Crec que al torn de preguntes es van aclarir molts dubtes sobre aquesta enfermetat, del càncer de mama en concret i del càncer en general. El diagnòstic precoç és el més important, les possibilitats de curació dels càncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial (in situ) son pràcticament del 100%. s'ha de seguir treballant.

Divendres l’Eitwo va celebrar el seu Setè aniversari, va ser un moment de trobada amb amics que feia temps que no ens veiem. Ensa vam posar al dia eh?



I dissabte, dia de la Comunitat de Murcia amb la degustació de Migas organitzada per l’Agrupació Lorquina (va fer un dia fantàstic i estaven boníssimes). Ja veieu la paella gegant!!!




Més tard m’hi vaig acostar al C.P. Alfons XIII, on hi havia una tarda d’activitats per a grans i petits per a conèixer Creu Roja i els seus voluntaris. Amb tallers de primers auxilis, presentació d’activitats i projectes de Creu Roja Baix Llobregat Centre i amb ball, xocolata i melindros inclosos!!

Em va agradar tornar a veure Creu Roja i recordar el temps en que hi vaig estar de voluntària a l’Àrea de Serveis Socials... Bons records. Va estar bé, molt bona feina.

A la mateixa hora (i no vull entrar en temes de gestió i organització), es celebrava la Festa de Comerç Just, amb la representació d’una obra de titelles de Veterinaris Sense Fronteres.

Sí sí, vaig tenir els meus moments d’oci de dissabte. Vaig anar a Barcelona a la sala Be Cool a veure un concert dels grups FEBRERO, Arial Black i Pasajeros. El grup Febrero (amics), és molt bo, i junts vam passar una nit on el que va predominar va ser riure (després de la música); riure de tot, d'un mateix, de situacions, de res... quina bona teràpia el riure... Tinc el cd, toquen un rock molt maco, i la veu del cantant és genial. Acaben de treure el seu primer disc “Escapar"... ja ho escoltareu...!! A veure si poguessin fer més bolos...

Apa, i per acabar el cap de setmana, ahir diumenge vam anar a dinar a Santa Creu, que els veïns de Sant Bartomeu feien una Caminada Popular des de Sant Bartomeu fins a Santa Creu pel Parc Collserola, amb una guia que els hi explicava la vegetació i les característiques del bosc (el va anomenar la “selva mediterrània”). El dinar molt bé, bon temps i bona companyia.

I a la tarda... per fi... a casa... jejeje... amb la Fòrmula 1 posant-nos nerviosos, el fred començant a entrar a les cases i sortint les mantes de l’armari.

Petonets i sigueu feliços!!!

Fins després!!!

Aquí us deixo "Existir"...

I com va dir el meu guru: importa el fons de la mirada...