Gràcies al tè amb menta, a les finestres encara obertes i a les trucades oportunes (poques però molt agraïdes).
Us deixo la intervenció que vaig fer al passat ple. La meva primera intervenció i no la última.
Bona nit a tothom,
La violència de gènere, la violència vers les dones pel sol fet de ser dones; la violència física, sexual o psicològica cap a les dones. No és un fet d’ara, és un fet antic, durant molt de temps permès i ocult.
Quan ja són quasi 70 les dones mortes víctimes d’aquesta violència a l’Estat, quan són ja 11 les víctimes mortals a Catalunya, en arribar el dia Internacional contra la Violència Masclista, fem reflexió.
Són molts els aspectes que intervenen en aquest fenomen: les diverses formes de maltractament (la desvalorització, l’aïllament i l’abús social, les amenaces, el control i domini, l’abús econòmic, l’abús ambiental, la violència sexual, la violència física, el xantatge emocional...); els diferents tipus de sexisme; les actituds de les víctimes, que van des de protegir a l’agressor, fins a rehabilitar-ho; les actituds del maltractador; els aspectes culturals i socials.
Què es pot fer per resoldre aquest problema? Què es pot fer perquè el proper 25 de Novembre, el manifest al qual ens adhesionarem parli de les 0 dones mortes per violència masclista i les 0 dones víctimes d’alguna agressió?
Sabem que és difícil, hi ha feina feta, però hi ha moltes coses per fer.
L’aprovació de la Llei integral contra la violència de gènere el desembre de 2004 ha suposat l’esperança per a moltes dones que pateixen aquesta xacra social, ja que contempla un conjunt de mesures concretes per a protegir-les (assistència legal, serveis de recuperació integral, dret a un pla específic d’inserció laboral, nous drets en el treball, etc).
A Catalunya, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de llei pels drets de les dones contra la violència masclista que ara està en tramitació parlamentària. Aquesta és una llei ambiciosa i integral, que contempla tots els tipus de violència, que té en compte la importància de la sensibilització i la prevenció i que defineix clarament una àmplia xarxa de serveis per a les dones a tot el territori.
I tot i això, hem de seguir treballant. Perquè no hi hagi cap dona, de l’edat que sigui, de l’estatus que sigui; que calli davant un “no fas res bé”, “dus la faldilla molt curta”, “nena, què m’has fet per dinar”, “tu queda’t a casa amb els nens que jo treballaré per mantenir-nos”, “no sé què m’ha passat, no ho tornaré a fer”, “ho fas perquè ho dic jo”, “no tens on anar, de què viuràs”, “em mataré si em deixes”...
Perquè queda molt per fer, en prevenció, en assistència, en educació.
Perquè per tot això, seguim manifestant la necessitat de treballar les polítiques de gènere i igualtat d’oportunitats, des de tots els nivells i des de totes les Administracions per superar les desigualtats que pateixen les dones i les situacions discriminatòries que les afecten, i avançar així cap a una distribució equitativa de les oportunitats entenent que la violència de gènere és la demostració més flagrant de la desigualtat que patim les dones a la nostra societat i a tot el món.
Per tant, el Grup Municipal Socialista està a favor del Manifest 25 de Novembre: avancem vers l’eradicació de la violència masclista.
Bona nit
Us aconsello que visiteu la pàgina de Fundación Mujeres. Teniu molta informació.
Continuaré posant al dia. Ara marxo.
Petonets i sigueu feliços!!!
Fins després...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada