divendres, 4 de desembre de 2009

Que sí que estem aquí!!!

D'acord, no he dit paraula pel blog en un mes...

Però ja sabeu que seguim treballant oi? és clar que sí!

Aquí us deixo la meva intervenció al Ple del passat dimecres 2 de desembre (sí, va ser llarg i mogudet... i encara cueja!!!)


Adhesió al manifest del dia 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les dones.

Estem en una lluita constant, en una batalla que no s’acabarà fins que les víctimes d’aquest patiment siguin 0.

I això no passarà mentre es sentin frases com “dona havia de ser”, o “amb aquesta roba va provocant”, mentre hi hagi persones que diguin que el Ministeri d’Igualtat i l'Institut Català de les Dones no serveix de res. Mentre a la televisió es deixin veure anuncis on les dones segueixen a un home al llit únicament pel desodorant que porta, per exemple. No guanyarem la batalla a la violència masclista fins que el rosa no deixi de ser el color de les nenes, fins que el millor regal per una nena deixi de ser un nadó de joguina o una cuineta, i per un nen una pistola de joguina.

I la situació actual no ens ajuda. Quan moltes famílies estan patint la crisi, quan moltes dones són l’única font d’ingressos a la llar, quan porten tot el pes de la família... moltes dones es troben amenaçades per la violència masclista. Les pors masculines, el no trencar amb les creences educatives arrelades durant molts anys, fa que moltes dones visquin situacions molt extremes.

Hem de treballar per a que la percepció social que hom té de les dones so segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots els homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita també és seva. Els homes també hi compten.

I us deixo un vídeo que em va agradar molt sobre el tema, és de l'Isabel Coixet, i es diu "50 años de... la mujer, cosa de hombres".

Gràcies a tots pel vostre recolzament.

Junts, podrem fer molta molta feina!!!

PD: Tere, que no te abandono!!

PD2: I és clar, el Manifest del Dia Internacional contra la Violència de Gènere fet pel PSC.

Petonets i sigueu feliços!!!