PASSIÓ

Diu un amic que hem de tenir passions a la vida per poder tirar endavant.

Hi ha qui escriu novel·les, hi ha qui ajuda els demés, hi ha qui expressa la seva creativitat, o les seves sensacions... quina és la vostra?

Avui "The reason", Hoobastank.

Trobaré a faltar la vostra companyia noietes... niñas, qué equipo!!!! El 14... nuestro día... o nuestra noche! GRACIAS POR TODO.

Petonets i sigueu feliços!!

TORNAR

Hem deixat enrera les vacances, comencem el nou curs i ens retrobem amb la feina.

Ja sé que és difícil, que fa mandra i que ens costarà trobar el nostre lloc. Però una vegada passin uns dies anirem trobant el caminet.

Relaxem-nos, i prenem les coses amb calma.

Va, escoltem a Snow Patrol, “Chasing Cars”, amb imatges d’Anatomia de Gray... mmm... la lletra diu “mentiries amb mi i tan sols oblidaria el mon” ...



Gràcies Ron pel suggeriment...


Petonets i sigueu feliços!!

EL PREFIX -IN

IN-: [im- davant b, m o p, il- davant l, ir- davant r ] Prefix, del llatí in, que indica negació o privació d'allò significat pel mot amb el qual forma el compost. Ex: intangibilitat, insegur.

El meu company Ferran Espinosa, ens ha explicat avui el "principi d’INdeterminació de Heisenberg": “no podemos tener certeza absoluta de la ocurrencia de determinados sucesos”.

Sí, és un principi científic, encara que tal i com diu Ferran, a Molins sí que existeix certesa absoluta de TOT. Almenys al Consistori Municipal.

Sí, l’INacabat Mercat municipal, INexplicablement està acabat segons l’equip de govern. Tot i les INterminables queixes i reclamacions; incloses les IMperfeccions evidents; afegint les IMpepinables goteres del passat dimarts; sumant totes aquestes INcoherències, INcreïblement les obres del Mercat Municipal estan finalitzades. Quina meravella!!!

Misteris de la ciència.... Ai Ferran! Ja hem començat el curs eh??

A Calella fa solet... aprofitem-m’ho!

Petonets i sigueu feliços!!!

Pluja

Plou arreu de Catalunya...

a Calella també. (És el carrer Turisme, des del balcó...)


Es neteja l'ambient, l'esperit i el cap.


Llegiu la cançó del Serrat, "Temps de pluja", apropiat...

Temps de pluja

Qualsevol dia al capvespre
darrera de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.

Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.

De tornar a buidar l'armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d'oblidar la barca al moll,
quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada.

Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi
el temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.

A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.

...

Plovent... Les millors olors i els millors desitjos...

Petonets i sigueu feliços!!

TORNAR

Tornar de vacances...

No és només tornar a la feina, és tornar a reprendre tot el que es queda “penjat” durant les vacances. Potser és començar de nou, potser és finalitzar, potser és trobar, potser és descobrir...

Ais... no cal que us digui que fa mandra eh? Ooohhh!!!


Però bé, aquí irem cap endavant i apa!!! Força! Ara s’acosta la Diada, la Mercè, Festa Major de Sant Miquel... que sí, que el temps passa!!! Jeje...

Estarem en contacte.

Ah!!! I quan comencem el curs, tenim pendent el cafè!!

Espero que passeu molt bé els dies que queden de vacances, que gaudiu del sol i del no sol, aneu amb compte amb els taurons (uff!!), vigileu les tempestes i els mosquits tigre (a mi m’estimen!).

Ja us explicaré les meves tempestes i els meus núvols, que aquesta setmana déu n’hi do!! (Estaré a Calella uns dies...mmm)

Petonets i sigueu feliços!!!

US VULL EXPLICAR

Mireu, ja us vaig dir que us explicaria la "Subida a la Santa", però no el rally, si no que pugem a l’ermita de Santa Eulàlia caminant. Coses de família.

Està a 7 km de Totana, a Sierra Espuña. Podeu clikar i veureu la història. Aquí us deixo unes fotos del camí.

A mida que es va pujant, veiem més la muntanya, Sierra Espuña.

La següent és la foto de l'última corba abans d'arribar al Santuari (ja arriba un moment que totes semblen l'última... jiii)...

I la recta final.

Un cop a dalt, ja hi som, seiem una estoneta, respirem l'aire sa de la muntanya i baixem al poble... però en cotxe.

Caminant ja és massa, i ho hem fet, però... jeje...

Bé... tinc més fotos, però ja les veurem al cafè que tenim pendent eh?

Fins ara!!!