Política d'empresa

Sí, aquesta era la meva fila aquest matí a les 6:30 del matí... Sí... PER ANAR A TREBALLAR!!!

Vacances??? No vull parlar gaire del tema perquè em sembla surrealista que a una empresa de comunicació no es comuniqui qui té vacances i qui no (per qüestió d'antiguitat a la companyia i tal). Que ens hem quedat uns quants amb un pam de nassos!!!

Si a mi m'és iguaaal, si per política d'empresa no em toquen vacances, doncs cap problema!!! Però que em truqui el meu jefe ahir a la tarda (simpàtic) per dir-me: "de vacances? si tu no tens vacances!!" I us detallaré la conversa només davant del cafè que tenim pendent, perquè...

I vosaltres pensareu, "però tu no estàs a RRHH??", sí es clar, el cas és que per política d'empresa (tornem), jo no toco aquests temes, ni retribucions, ni incentius, ni selecció de personal... només avaluacions i la formació. Sort dels cursets que ho porto bé. Si és que es molt llarg d'explicar. (Seran dos cafès).

Avui un caos, jo treballant, companyes rebotades perquè ja tenen els bitllets per marxar i els hi trauran dies de l'estiu... bbbfffff... I el meu jefe, quan jo marxava a casa (quina alegria) em diu: "Jessica, demà parlem un segon eh?", i jo li dic: "és clar, i dos!!". ...mmm...

I si no m'equivoco, demà sabeu què passarà? "Jessica, ens hem equivocat, us hauríem d'haver explicat tot des del principi, a partir d'ara t'encarregaràs tu del tema, m'has de dir a mi (per qüestions de política d'empresa) les teves vacances (si en tinc), els dies que arribes tard, si surts a on vas..." Sí, que és així, ja us ho explicaré. Sí, quan vagi al lavabo li diré també.

La Política d'Empresa, un mon desconegut, on cada directiu li dona una interpretació diferent.

El millor de tot? Els companys de feina (Montse (damnificada), Vanesa, Sara, Sonia, Judith, Gemma, Àfrica, Enric, Marta...). No es trauran dies de vacances per mi, però et recolzen... jeje...

I... sí... el dia s'ha arreglat. Per què? Perquè m'he trobat a una persona que en una estona m'ha demostrat més que molta gent en molt de temps. Les casualitats no existeixen, i aquesta tarda m'havia de trobar amb ella, ens hem explicat mitja vida i ens hem arreglat l'altra mitja. GRÀCIES MAGDA!!! Demà la trucaré perquè llegeixi el blog...

Amb tot aquest rotllo, vull dir que res és tan dolent. Que al nostre voltant hi ha persones que ens poden ajudar a obrir els ulls i veure el que de veritat importa.

Oh! què metafísica avui. El temps aquest de pluja, que ens trastoca.

I els mails que m'envien durant el dia (no m'oblido).

El gat és una broma. Ja sabeu de què parlo.