dimecres, 2 d’abril del 2008

2 D'ABRIL... JA???

Bon dia a tothom!


Com hem començat la setmana? Espero que bé, molts hem notat l’hora de menys però... ho superarem. És bonic sortir de la feina i que encara sigui de dia...!!! la primavera... dies més llargs...

Què tal el cap de setmana? Ocupadet eh?


Alguns ja ens vam veure el diumenge al matí, plantant el futur. Als aiguamolls de Molins hi vaig plantar el meu Tamariu. La Pepita, l’Esther, el Marc i jo teníem el mateix tipus d’arbre, i el Xavi, el Ferran i el Manel tenien un Freixe i tos vam fer la nostra aportació per Plantar el Futur. Va ser una bona proposta per sensibilitzar i fer partíceps a tothom de la importància de la vida natural.

Una matí de diumenge ben aprofitat.

I per dinar, vam anar a celebrar els 4000 programes de Bon dia i Bon Hora de Ràdio Molins de Rei. Aperitiu, amanida, arròs (molt bo), pastís i cafè. Per beure vi i cava (en ocasions difícil d’obrir... jeje).






Que com va anar? Em posava màniga curta per primer cop aquesta primavera, feia sol (encara que després va ploure, que ja fa falta), estava envoltada d’amics, ens van obsequiar amb un monederet i un respall de dents dels 4000 i vaig descobrir versions de “El meu avi” que mai hagués imaginat. M’ho vaig passar moooolt bé.


Dilluns, començar la semana, la feina, reunions de grup...

Dimarts, va començar la IX Legislatura, va ser notícia la causa de l’extinció dels Mamuts (l’home i el canvi climàtic... algun dubte???)... va ser tarda d’ensurts i de sorpreses agradables (hi ha herois on menys t’ho esperes)...

I avui, Ple al Parlament de Catalunya, on el Debat (Guerra) de l’aigua serà un punt important.

I també Ple a Molins de Rei, només us dic que espero veure-us... a tots!!!

Que tingueu molt bon dia... que ja ha passat el març i no ens hem adonat... d’aquí res l’estiu... tic-tac-tic-tac...

Petonets i que sigueu feliços!!!


Sóc una dona que m'ocupo...
No es que el tiempo lo cure todo, pero puede ayudar.
El que dura un cafè, és una estona de cel.
El cafè millor que cacaolat.
No tinc por al ridícul...
Quan menys t'ho esperes...